L’AIGUA I LA MEMÒRIA
l’aigua es va tornant
imperceptiblement
d’un color verdós en la distància
milers de bacteris diversos
o humils unicel·lulars en simbiosi amagada
van repoblant el desert hipòcrita
estimant-se mentre recorren la llibertat
nova i fibrosa
l’estany abandona a poc a poc
la brutícia salvatge de la transparència
el agua se va volviendo
imperceptiblemente
de un color verdoso en la distancia
miles de bacterias diversas
o humildes unicelulares en simbiosis escondida
van repoblando el desierto hipócrita
amándose mientras recorren la libertad
nueva y fibrosa
el estanque abandona poco a poco
la suciedad salvaje de la transparencia
(Traducción de Carlos Durá)
**
NO N’EREN DÉU?
Sahara, novembre 2013
quaranta-dos
són els abraços deshidratats
d’urani i camí
fugida d’arena impossible
i arbres inútils de sol
creixen les ungles
arrapen els cabells
i no arriben mai a la frontera
¿NO ERAN DIEZ?
Sahara, noviembre 2013
cuarenta y dos
son los abrazos deshidratados
de uranio y camino
huida de arena imposible
y árboles inútiles de sol
crecen las uñas
arañan los cabellos
y no llegan nunca a la frontera
(Traducción de Carlos Durá)
**
TEORIA DE L’ESPECTACLE
la dansa de les abelles
és un costum amable que resplendeix
al mig del desert en flor
en un brunzir humit
l’etern camí per les el·lipsis
del poder
les ordres
la lleialtat i el vici
contemplat des de lluny
tot és espectacle
TEORIA DEL ESPECTÁCULO
la danza de las abejas
es una costumbre amable que resplandece
en medio del desierto en flor
en un zumbido húmedo
el eterno camino por las elipsis
del poder
las órdenes
la lealtad y el vicio
contemplado desde lejos
todo es espectáculo
(Traducción de Carlos Durá)